Una retrospectiva dedicada a l'artista surrealista belga que explora la seva sorprenent i atractiva obra que es caracteritza per jugar amb la lògica visual i posar en dubte les nostres categories perceptives.
L'exposició aplega una selecció de pintures procedents de museus i col·leccions d'arreu del mon.
Antoni Gaudí (1852-1926) és sens dubte l'arquitecte català més popular i reconegut internacionalment.
Podem repensar avui la imatge que en tenim? La resposta la trobareu en aquesta exposició, que proposa una nova mirada sobre l'arquitecte, un exercici de desconstrucció del mite, de l'artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins a convertir-los en una marca.
Antoni Gaudí és un personatge complex, que fa la seva obra en el marc d'unes estratègies polítiques, ideològiques i estètiques específiques.
Centre fotogràfic KBr - Fundació Mapfre
Adolf Mas (1860-1936) és una figura clau de la fotografia noucentista catalana . Pioner del reporterisme gràfic a Catalunya, la seva extensa obra es va acabar concentrant en el camp de la fotografia patrimonial i suposa una referència imprescindible per entendre, en totes les dimensions, les profundes transformacions que va experimentar la capital catalana a les primeres dècades del segle XX .
Organitzada en col·laboració amb la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic , dipositària de l'Arxiu Mas, l'exposició presenta més de 200 fotografies i material documental organitzats en quatre seccions temàtiques que recorren els aspectes essencials de la seva trajectòria.
Centre fotogràfic KBr - Fundació Mapfre
Al llarg de la seva dilatada trajectòria Lee Friedlander (Aberdeen, Washington, 1934) ha desenvolupat una extensa obra que tenia com a principal objectiu registrar el que ell mateix va denominar, als anys seixanta, el “paisatge social americà”. L'exposició, que recorre de forma cronològica tota la seva obra, posa èmfasi en alguns dels seus projectes més significatius com The Little Screens , The American Monument o America by Car . A més, i per primer cop, s'exhibeix un grup de fotografies fetes a Espanya durant els anys seixanta.
Produïda en la seva integritat per la Fundació MAPFRE, l'exposició ha estat comissariada per Carlos Gollonet, el seu Conservador en Cap de Fotografia.
L’any 1839 es presenta el primer procediment fotogràfic oficial de la història, el daguerreotip, i s’utilitza per primera vegada el terme fotografia, i el 1880 s’imprimeix per primer cop una fotografia per mitjans fotomecànics. Del 1909 al 2009, tres membres de la família Català exerceixen de fotògrafs i ens deixen cent anys de testimoniatge, cosa que ens permet viatjar pel temps i per l’espai d’un segle XX particularment convuls. Tot allò que ells van captar mitjançant procediments òptics i químics, ara molt més senzills amb la fotografia digital, enriqueix la nostra memòria.
Aquesta exposició ens permet endinsar-nos en l’ingent llegat de Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca, tres fotògrafs d’una mateixa nissaga i tres màxims exponents de la fotografia a Catalunya. Les seves imatges no només són testimoni dels moviments i corrents artístics i culturals que es van produir al llarg del segle XX, sinó que també formen part de la iconografia de la història del nostre país.
Pere Català i Pic (1889-1971), la seva filla Maria Àurea (1920-1993) i els seus fills Francesc (1922-1998) i Pere (1923-2009) van néixer a Valls i el 1931 es van traslladar a Barcelona, on van romandre fins al final de les seves vides. Diverses circumstàncies adverses van truncar els estudis dels tres fotògrafs, però el seu tarannà inquiet i l’afany de coneixement van forjar una formació autodidacta. Van treballar incansablement i l’atzar va portar els tres fotògrafs a ser testimonis o, fins i tot, protagonistes d’alguns dels fets i de les fites més rellevants de la història i la cultura catalanes del segle XX. Maria Àurea Català, formada a la Llotja, participà, com a retocadora, en l’aventura fotogràfica al costat del pare i els germans.
Musée pluridisciplinaire exposant la plus riche collection de tableaux impressionnistes et post impressionnistes au monde dans l'ancienne gare d'Orsay à Paris.
RENOIR
MONET
CAILLEBOTTE
Le parcours de Vivian Maier (New York, 1926 – Chicago, 2009) est atypique mais c’est pourtant celui d’une des plus grandes photographes du XXe siècle. C’est au cœur de la société américaine, à New York dès 1951 puis à Chicago à partir de 1956, que cette gouvernante d’enfants observe méticuleusement ce tissu urbain qui reflète déjà les grandes mutations sociales et politiques de son histoire. C’est le temps du rêve américain et de la modernité surexposée dont l’envers du décor constitue l’essence même de l’œuvre de Vivian Maier. L’exposition permet au public d’accéder pour la première fois à des archives inédites de la photographe, découvertes en 2007 : photographies vintages que Vivian Maier a pu tirer, films super 8 jamais montrés, enregistrements audio… L’exposition permet ainsi de saisir toute l’ampleur de l’œuvre de cette grande artiste et de replacer son œuvre dans l’histoire de la photographie.
